Prop del 80% dels accidents de trànsit que arriben als jutjats, podria quedar exclòs de l’àmbit penal

P(A)T i AESLEME preocupades per la situació en què podrien quedar moltes víctimes.

P(A)T i AESLEME han presentat, conjuntament, al Ministeri de Justícia, les seves propostes sobre un procediment extrajudicial per al cobrament d’indemnitzacions per accidents de circulació, segons els va ser sol·licitat per responsables d’aquest Ministeri, en una reunió mantinguda recentment.

Ambdues associacions es mostren preocupades per la situació en què podrien quedar moltes víctimes d’accidents de trànsit, davant la reforma del Codi Penal, que s’està tramitant al Congrés dels Diputats i que preveu la despenalització de les faltes.

En breu s’aprovarà, al Congrés dels Diputats, el nou Codi Penal que preveu la despenalització de les faltes, per la qual cosa gran part dels accidents de trànsit que ara es qualificaven com a tal, aproximadament el 80% dels quals arriben als Jutjats i Tribunals, podria quedar exclòs de l’àmbit penal.

Això significa que, encara quan s’hagi produït la mort d’una persona o lesions de gravetat, l’únic dret que tindran les víctimes i familiars serà acudir a la via civil, per reclamar una compensació econòmica a una companyia d’assegurances, per la pèrdua d’un ser estimat o per la pèrdua de la salut o de la integritat física. Davant tan greus conseqüències, hauran de conformar-se amb una compensació material, un import prefixat, sense cap conseqüència per al responsable i això ens resulta inacceptable.

Per evitar que en aquests casos, després de la reforma, es produeixi un transvasament automàtic a la via civil, hem sol·licitat que en qualsevol accident en què mori o resulti ferida alguna persona, s’obrin diligències penals en els jutjats, per a l’esbrinament dels fets i la seva qualificació, de tal manera que abans de “negar” la via penal, hi hagi una recerca judicial i es realitzin els informes mèdic-forenses i tècnics de l’accident que siguin necessaris, per conèixer el succeït i les possibles responsabilitats.

Com hem manifestat, considerem que totes les imprudències que causin la mort o ferides a una persona han d’estar tipificades en el Codi Penal. Una vegada qualificada la imprudència, veurem què tipus de pena s’ha d’aplicar, com per exemple, treballs en benefici de la comunitat, cursos de reeducació de Seguretat Vial, retirada del permís de conduir i en aquells casos que revesteixin suficient gravetat, pena de presó. El contrari ni ho entenem, ni ajuda a les polítiques de seguretat vial que tan bons resultats estan donant, ni és compartit per la majoria de la societat, ni resulta acceptable social i moralment.

Que la mort en l’asfalt o seqüeles permanents d’una persona es dirimeixi amb una reclamació privada entre parts, en què només intervé l’asseguradora i ni tan sols es retira el permís de conduir, ni es paga una multa, ni s’exigeix un curs de sensibilització i reeducació en seguretat vial al responsable, diu molt poc dels valors de la nostra societat i esperem que sigui rectificat en el text del Codi Penal que resulti aprovat finalment.

Per això, hem reiterat al Ministeri de Justícia la nostra rotunda oposició a la despenalització de les imprudències en el tràfic, mantenint la nostra petició i reivindicació que qualsevol imprudència que causi ferides o la mort a una persona ha d’estar inclosa en el Codi Penal. La societat i especialment les víctimes mereixen i tenen el dret a una resposta per part dels òrgans judicials després del dany sofert i això només pot produir-se si, en l’àmbit de la seguretat vial, es consideren delictes les imprudències amb resultat de lesions o mort. No oblidem que, els principals perjudicats de les imprudències en el tràfic són les víctimes i són qui necessiten protecció i empar.

Amb la intenció d’agilitar i facilitar els tràmits per al cobrament de les indemnitzacions a les quals tinguin dret les víctimes que no puguin obtenir justícia penal, ens hem manifestat a favor dels acords extrajudicials recalcant que la part més “feble” és la víctima i per tant és la part que necessita de major protecció. La simple reclamació a l’asseguradora, amb les dades essencials de l’accident, ha de ser suficient per iniciar aquest procediment extrajudicial, per a això és necessari que hi hagi col·laboració i transparència en les actuacions d’ambdues parts, tenint dret el lesionat a rebre, després del seu examen, una còpia de l’informe del metge designat per la companyia asseguradora, a diferència del que ocorre actualment.

En cas de discrepància podran acudir de mutu acord a una prova pericial metgessa complementària que haurà de ser realitzada per un perit mèdic, valorador del dany corporal i especialista en les lesions concretes o bé acudir a un procediment de mediació civil.

D’haver d’acudir a un procés civil, reiterem la nostra petició d’exempció del pagament de taxes per a les persones que han sofert danys i perjudicis causats en accidents de circulació, tant víctimes directes com a indirectes. Recordem que es tracta de la reclamació d’una indemnització que té el seu origen en una agressió en la circulació de vehicles a motor per les vies públiques i que sens dubte excedeix de l’àmbit merament privat.