Petició CHANGE.ORG – Víctimes de trànsit protegides

Les víctimes de trànsit necessiten la protecció de l'Estatut de la Víctima

Montse, Vicente, Enrique, Ana, Ricard, Joan, Amelia, Kety, Eloísa i un llarg etcètera no van rebre ajuda després del sinistre de trànsit.

A Europa, l’aplicació de la Directiva dels Drets de les Víctimes de delicte, ha estat molt decebedor per a les víctimes de trànsit, perquè un percentatge molt reduït s’ha vist beneficiada per l’Estatut de la Víctima. Un dels motius és la falta de reconeixement de les víctimes de trànsit com a víctimes d’un delicte, fins i tot sent la majoria d’ocasions conseqüència d’agressions en el tràfic fruit de conductes il·lícites, imprudents i il·legals.

Per això volem recordar que les víctimes de trànsit també són víctimes de fets violents que entren en l’àmbit penal i que la violència viària continua provocant morts i ferits amb seqüeles per a tota la vida i han de comptar amb l’empara de l’Estatut de la Víctima.

Negar aquesta protecció i no reconèixer la pèrdua i el sofriment que pateixen les víctimes de trànsit per part de la societat, l’Estat i el sistema judicial pot portar a una victimització secundària, accentuant i cronificando la seva angoixa i prolongant el seu dolor injustament.

Ara es debatrà en el  Parlament Europeu una reforma de la Directiva 2012/29/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 d’octubre de 2012 i per això demanem la teva signatura, perquè els parlamentaris europeus facin costat a les víctimes i  reconeguin de manera explícita a aquest col·lectiu per a equiparar a les víctimes de trànsit amb la resta de víctimes per fets violents, evitant crear categories de víctimes.

 

 

FIRMA LA PETICIÓ, FEM JUSTICIA

 

 

 

 

 

• Les víctimes de trànsit també són víctimes de delicte:

A Espanya  només el 2% de les víctimes de trànsit han estat emparades per l’Estatut de la Víctima de delicte. Un dels motius és el no reconeixement com a víctimes penals a les víctimes de trànsit, fins i tot sent en la majoria d’ocasions conseqüència d’agressions contra la Seguretat Viària, fruit de conductes il·lícites, imprudents i il·legals.

 

• No han d’existir categories de víctimes:

Las víctimas deben tener igual trato, independientemente de cuál sea el motivo delictivo por el que han sido dañados. Si una persona fallece o resulta gravemente herida, no debe haber diferencia si ha sido a causa de un acto terrorista, un disparo, una pelea o un siniestro de tráfico.

También el impacto emocional en las familias es igual independientemente de la causa que haya motivado las lesiones.

 

• No són accidents, és violència vial: 

Sabem que la majoria de sinistres de trànsit són evitables i que molts són fruit d’imprudències com ara excés de velocitat, alcoholèmies, distraccions, etc conductes contemplades en el Codi Penal.

A més les dades mostren que no són fets aïllats. Veiem per exemple que en 2021 a Espanya hi ha hagut més de 140.000 ferits de diversa consideració en sinistres de trànsit, per la qual cosa es tracta d’un problema estructural i la nostra conclusió és que hi ha molta agressivitat en la mobilitat.

Aquestes dades ens permeten parlar amb tota autoritat de violència viària. Una violència no reconeguda per la societat i que requereix per part de les administracions d’una acció integral quant a prevenció, protecció i atenció a les víctimes.

Més enllà de les dades no registrades en les estadístiques, aquestes mai són reals ja que no donen la dimensió real del problema. Sabem que unes 4 persones de l’entorn de la víctima de sinistres amb resultat de mort o de lesions amb seqüeles per a tota la vida, veuran afectada la seva vida de manera important. L’abast de les conseqüències dels sinistres de trànsit és encara major de l’oficialment reconegut, per la qual cosa no es tracta d’un problema menor.

 

• Invisibilizar a les víctimes, pot retraumatitzar-les:

No reconèixer la pèrdua i el sofriment que pateixen les víctimes de trànsit per part de la societat, l’Estat i el sistema judicial, pot portar a una victimització secundària, accentuant i cronificando la seva angoixa.

Després d’una experiència traumàtica, com és un sinistre de trànsit, és necessari garantir una resposta post-accidenti integral i adequada que comprengui:

– recerca del sinistre amb estàndards mínims garantits

– justícia penal i civil per a les víctimes i empara de l’Estatut de la víctima

– atenció mèdica, psicològica i social adequada

Tot això serà possible si existeix el reconeixement per part de les institucions i la justícia.

 

• La nova Directiva i l’Estatut de la víctima han d’emparar a les víctimes de trànsit:

Els sinistres de trànsit són actes violents, davant els quals ni es pot ni s’ha de donar l’esquena a les víctimes, ha d’haver-hi una resposta per part de les institucions i de la societat en el seu conjunt i l’Estatut de la víctima és una part d’aquesta resposta, així com la justícia.

La resiliència és la capacitat de l’ésser humà per a afrontar experiències traumàtiques i extreure un benefici d’aquestes, entès com a aprenentatge vital. Sabem que l’ésser humà és capaç de resistir i refer-se davant les adversitats de la vida, però la societat ha d’oferir totes les garanties perquè això sigui possible, per això demanem que l’Estatut de la víctima del delicte protegeixi i empari també a les víctimes de trànsit i un pas important seria que la nova Directiva les inclogués com un col·lectiu a protegir.