Les associacions de víctimes i de prevenció d’accidents presenten la proposta de modificacions per al nou barem d’indemnitzacions

A l'imatge les 8 associacions participants en aquest projecte: AESLEME, APANEFA, ASPAYM, Associació Estatal de Víctimes d'Accidents DIA, FEDACE, PAT-APAT, PREDIF i STOP ACCIDENTS juntament amb el sotsdirector general d'assegurances i política legislativa, Sr. Sergio Álvarez Camiña.

Noticies

Les associacions de víctimes i de prevenció d’accidents presenten la proposta de modificacions per al nou barem d’indemnitzacions

Les Associacions de Víctimes i de Prevenció d’Accidents han presentat, a la Direcció general d’Assegurances, un document conjunt, en el qual es recullen les modificacions que han de ser incloses en una pròxima reforma del “Barem” de les indemnitzacions que corresponen a les víctimes i perjudicats per accidents de trànsit (Sistema per a la Valoració dels Danys i perjudicis causats a les persones en Accidents de Circulació).

Considerem que és una reforma necessària per a adequar la Normativa Espanyola als drets i nivells indemnizatorios que tenen les víctimes d’accidents de circulació en la resta de països de la Comunitat Econòmica Europea, ja que, el Barem que s’utilitza a Espanya, es va promulgar en l’any 1995 i en 2003 va tenir una modificació que va reduir substancialment els drets i indemnitzacions de les víctimes. En cap d’aquests canvis en el Sistema indemnizatorio es va escoltar la veu ni va haver participació de les associacions de víctimes i prevenció.

Per primera vegada, la Direcció general d’Assegurances ha volgut que participin en aquesta pròxima reforma les associacions, perquè puguin expressar arran del seu coneixement i experiència, la necessitat dels canvis que han d’incloure’s en la futura legislació, com el reconeixement dels seus drets, la subsanació de les deficiències i la inclusió d’apartats que no es recullen en el Barem actual.

Les diverses modificacions, sol·licitades per part de les associacions de víctimes i prevenció, seran tractades en el Grup de Treball, que serà constituït, en breu, per la Direcció general d’Assegurances. El projecte de modificació del barem, que recollirà les necessitats que tenen les víctimes i les seves famílies quan sofrixen un accident de circulació, es traslladarà llavors al Ministeri de Justícia.

Punts clau de la proposta de reforma del ?barem? de les associacions de víctimes i prevenció d’accidents:

PRIMERA.- defensem l’existència d’un Sistema per a la Valoració dels Danys i Perjudicis causats a les Persones en Accidents de Circulació (des d’ara ‘Barem’) que permeti evitar desigualtats entre víctimes, ajudi a la reparació en el menor temps possible, redueixi litigis judicials, permeti arribar a amb tot això un major nivell de seguretat jurídica i de garanties per al ciutadà i per a les Entitats Asseguradores.

SEGONA.- Hem de recordar que l’Assegurança Obligatòria d’Automòbils complix una funció social i de protecció i rescabalament de les víctimes que ha d’estar per sobre de qualsevol altra consideració: tota persona o família que sofreix un dany o perjudici en ocasió d’un sinistre de trànsit ha de ser justament indemnitzada i el sistema i càlcul de les indemnitzacions, ha de ser clar i senzill d’interpretar per als ciutadans, Tribunals de Justícia i Entitats Asseguradores.

TERCERA.- El vigent barem pot i ha de perfeccionar-se, les seves actuals quanties són clarament insuficients,
havent-se d’exigir la seva actualització per a atendre les necessitats de les víctimes orientades a la seva autonomia personal i inclusió social. L’aplicació dels actuals criteris per a determinar la responsabilitat, qui són els perjudicats i el càlcul actual de l’import de les indemnitzacions, resulta, en moltes ocasions, injust i insuficient.

QUARTA.- En el concepte o definició de ‘víctimes dels sinistres’ és necessari incloure a les famílies ja que reben l’impacte i sofrixen directament les conseqüències dels sinistres, especialment en aquells casos que resulten grans lesionats o la defunció d’un ésser benvolgut.

Per tant, els familiars han de ser indemnitzats, no solament com perjudicats en els casos de defunció i de grans lesionats, sinó a més, per les despeses i perjudicis de tota índole que sofreixin (despeses de desplaçaments, pèrdues de jornades de treball, impossibilitat vida laboral per la cura de la víctima, lucre cessant per tals circumstàncies, etc.) i han de tenir dret a rebre tractament mèdic i psicològic cobert íntegrament per l’Entitat Asseguradora.

CINQUENA.- Les associacions de víctimes vam sol·licitar que la reforma estableixi una prioritat especial en els GRANS LESIONATS (lesions medul·lars, tetraplejias, paraplejias, estats de coma, vegetatius persistents, lesions neurológicas o neuropsiquiátricas, greus alteracions mentals o psíquiques, amputaciones, etc…) i MORTS amb càrregues familiars, però sense oblidar a qualsevol lesionat que resulta víctima d’un accident de trànsit.

Les Lesions greus permanents no són valorades adequadament en l’actualitat, sobretot perquè no tenen en compte les necessitats futures. L’esperança de vida de les lesions medul·lars i cerebrals és cada vegada més semblant a la de la població general i com l’estat físic del lesionat empitjora amb els anys (més pes, menys força, sobreesfuerzo, contracturas, dolors crònics) les necessitats d’ajuda de tercera persona augmenten amb el pas dels anys, sent necessari valorar les circumstàncies personals i familiars i tenir molt en compte l’edat del lesionat per a calcular adequadament les seves necessitats.

També ha de realitzar-se un augment general de les indemnitzacions per mort de tal manera que, a més d’incloure’s el dany moral per la pèrdua d’un ésser benvolgut, es garanteixi a les persones que depenien econòmicament del mort, que la seva vida no sofrirà variacions importants en la seva capacitat i possibilitat de desenvolupament econòmic. Podria valorar-se un sistema d’indemnització finalista similar a l’actual, compaginat amb un pagament de renda (similar al d’orfandat i viduïtat), que garanteixin les necessitats bàsiques i adaptat a les circumstàncies personals que no hauria de ser inamovible (similar a les situacions de pensió d’aliments en situació de divorci) i que podria variar amb el canvi de les circumstàncies mitjançant resolució judicial.

SISENA.- En una especial referència al dany cerebral adquirit (DCA), hem d’assenyalar que el TCE (traumatismo craneoencefálico) és una de les patologies amb gran incidència en la població (6 casos amb discapacitat per cada 100.000 habitants/any). Afecta amb freqüència a població jove donant-se la major incidència entre els 16 i els 35 anys i en la majoria dels casos (entorn del 70%) el TCE té el seu origen en accident de trànsit. Existeix una greu problemàtica assistencial (després del tractament inicial en la Sanitat Pública) una vegada superat el risc vital, per la dificultat de la víctima i de les seves familiars de trobar centres adequats per a continuar els tractaments de rehabilitació, amb importants costos derivats d’aquests tractaments, per la falta d’unitats de neurorehabilitación específica. Ha de, per tant, d’establir-se la garantia que les Entitats Asseguradores assumeixin la despesa sanitària dels processos de neurorehabilitación, fonamentals per a tractar d’arribar a la millor recuperació funcional del pacient.

SETENA.- Les ASSOCIACIONS DE MATES I PREVENCIÓ hem tingut en compte, per a poder sol·licitar les modificacions que plantegem, els següents aspectes:

a)La necessitat d’aproximació al nivell d’indemnitzacions Europees.

b)La necessitat d’aproximació als drets de les víctimes de la CEE.

c)Els importants canvis en l’economia d’Espanya en el període de 1995 al 2010.

d)El descens de la sinistralitat vial en aquest període (reduccions del 50%).

e)L’increment del parc nacional de vehicles en aquest període (un 65%).

f)Augment de l’assegurament de vehicles amb gran reducció costos sinistralitat.

g)Nul creixement de les indemnitzacions per aplicació de l’IPC.

h)No es va aplicar en 1995 l’IPC de 1994 (4,3%).

i)No es va aplicar en 1996 l’IPC de 1995 (4,3%).

j)Des de 1996 fins a l’any 2009 l’IPC acumulat ha estat de 40,7%

k)Des de 1996 fins a l’any 2009 el SMI ha augmentat el 51,2%

l)Es va utilitzar com base inicial el SMI per a després aplicar augments de l’IPC.

m)La base utilitzada del SMI és irreal al ser el segon més baix d’Europa.

n)El salari mig a Espanya és un 60% superior al SMI.

o)Augment de la cobertura de l’Assegurança Obligatòria a Espanya el 01.01.2008.

p)Danys corporals van augmentar a Espanya de 350.000 Euros a 70.000.000 Euros.