I després, què?
En aquests temps de confinament hem tingut temps per a reflexionar sobre el que teníem, sobre el que vam perdre i sobre el que tindrem quan això acabi i les conclusions ens porten a suggerir que pot ser que sigui l’hora de començar a canviar la nostra actitud front la vida.
Vivim d’una manera desenfrenada, corrent d’un costat a un altre, amb presses com si fos una carrera en la qual només val arribar el primer, tenir més coses, suposadament millors, la qual cosa ens dóna la falsa creença que aquests objectes ens ompliran i serem més feliços. Perduts entre tantes presses, hem oblidat el més bàsic: ser millor ésser humà, la importància de les relacions humanes, saludar, donar els bon dia, una encaixada de mans, un somriure, una abraçada… totes aquestes coses que ara trobem tant de menys!
De sobte, un virus diminut que ni tan sols veiem, s’ha convertit en pandèmia i ens manté a tots tancats a casa.
Però convivim amb altres pandèmies a nivell mundial que no ens importen, que sí que veiem cada dia, i entre les quals es troba la que ocorre en les nostres carreteres i carrers: ELS SINISTRES VIALS, també mal anomenats accidents de trànsit, maten en el món a 1.300.000 persones a l’any. No obstant això aquest virus viari no ens confina, sembla que no importa ni a ciutadans ni a polítics. Quan tot això passi sortirem al carrer amb vehicles més insegurs, després d’un període en el qual ha estat tot parat: tallers de reparació, ITV sense passar, persones que no han pogut fer cursos de recuperació de punts o permís, etc però ens serà igual, si els sinistres viaris repunten buscarem algun culpable: “jo no sóc culpable de res”, sense ser capaços de reconèixer que la responsabilitat és compartida, de manera individual i col·lectiva.
Diuen per aquí que el món s’ha parat, sense pensar que per a les famílies que han perdut a un ser estimat en l’asfalt el seu món es va parar aquell dia. Des de llavors no hi ha abraçades, ni somriures, ni un bon dia o prendrem un cafè a la platja. Aquell dia vas deixar enrere la teva vida anterior i has de crear una nova. Té bastant similitud a tot això que ens està passant perquè això és el que trobem a faltar. Per tot això, com a president d’AP(A)T (Afectats Per Accidents de Trafico) demano una mica més de respecte per les víctimes i els seus familiars.
Enrique Rodríguez, president d’AP(A)T
