Fase X, ara què?

Hi ha presses per a avançar cap a la normalitat el més ràpid possible. No ens preguntem primer: Quina normalitat volem? No fa falta, en la nostra ansietat de normalitzar, solament cap en el cervell tornar a això d’abans. No hi ha un clam general (després de malalties galopants), per a canviar part del sistema que ens ha portat a aquesta situació horrorosa.

Hem vist que a la societat, i als governs, els falta preparació per a tractar situacions anòmales. I hem intuït que tampoc està preparada la nostra administració per a pensar, dialogar i planificar un futur amb altres paràmetres que els que hi havia.

Una societat que té l’objectiu de matar ciutadans per diners (encara que no es pugui dir), està composta per mercenaris. La contaminació, la circulació i el soroll, estan portant la supervivència dels ciutadans a una prova màxima des de fa anys, sense que aquesta situació faci reaccionar amb una certa severitat als dirigents.

És una iniciativa lícita deixar que milions d’éssers morin perquè uns quants puguin moure’s en vehicle privat on vulguin i a l’hora que vulguin? Han d’existir uns acords (com hem viscut recentment) sobre en quines hores és lícit i responsable que es tregui el cotxe al carrer o a la carretera. Durant el confinament no s’ha imposat limitació d’horari de l’ús del cotxe o la moto. Als vianants, als majors, als nens sí.

Significa això que els conductors continuen tenint prioritats que els altres mortals no poden gaudir? Significa això que no hi ha cap voluntat entre els dirigents de pensar en un canvi en la mobilitat futura? – una mobilitat que és clarament agressiva contra la pròpia humanitat i els ciutadans.

Creiem que tenim dret (dret humà) a conèixer els plans dels governs respecte a les propostes de millores en l’agressió contra les nostres vides. L’ús de l’automòbil i la motocicleta en les seves situacions actuals és una amenaça contra la vida del ciutadà.

Una indicació de voler salvar vides podria ser nous límits de velocitat: 30 km/h en zona urbana i 60 km/h en la zona interurbana. El debat no existeix en aquests moments – ni com una transició entre el no conduir i tornar a la “normalitat”. Volem debat. Volem propostes. Volem notar que el govern pensa en el futur.

Ole Thorson, membre de la junta de P(A)T