Falta de serveis públics (privats) al segle XXI

Sense caixers en els municipis, la gent gran es veurà obligada a fer desplaçaments molt més llargs, fet que els està exposant també a un risc molt major de patir un sinistre de trànsit.

He llegit amb atenció un reportatge al Punt-Avui sobre desproveïment de caixers per a treure diners en efectiu en més 400 municipis petits a Catalunya (gairebé la meitat). Els bancs retiren els caixers més ràpid que Telefònica, en el seu moment, les cabines de servei telefònic.

Recordo que en arribar des del nord d’Europa a Catalunya al 1970 (a una ciutat gran de l’àrea metropolitana de Barcelona) era impossible tenir servei telefònic a casa meva abans de mig any (si arribava). La sensació d’incomunicació i mal servei públic era important.

Més tard, als 80 i 90, part del debat de serveis se centrava en garantir subministrament d’electricitat, aigua i telèfon a pobles més o menys aïllats. I encara així, no tot això s’ha aconseguit – encara hi ha petits nuclis amb mals serveis públics. Es consideraven més importants els subministraments d’autopistes que de serveis bàsics.

En la comunitat Europea es treballava als 90 amb sistemes per a garantir el servei informàtic a localitzacions amb poca població – en part per a donar serveis igualitaris a tots i per a evitar despoblació del territori.

I ara es descobreix (alguna cosa que sabíem) que hi ha llocs del territori català, que de nou entren en una situació de desproveïment. La causa està en la falta d’ètica per part de les empreses de serveis públics, que no volen donar aquest servei bàsic a una minoria.

Les persones en la nostra societat (la gent gran, com el que escriu) que no poden realitzar totes les seves necessitats financeres mitjançant moviments electrònics, necessiten anys – encara – per a aprendre els detalls de l’ordinador o del telèfon mòbil. Cal tenir en compte que no es mouen en els mateixos codis que les noves generacions digitalitzades i per exemple necessiten treure sense dificultat diners en efectiu per a les seves petites compres.

A més l’escassetat de caixers els obliga a fer desplaçaments molt més llargs, fet que els està exposant també a un risc molt major de patir un sinistre de trànsit.

En aquest cas l’administració municipal, autonòmica i estatal novament falla a la gent gran. Indiquen amb desdeny que no tenen potestat per a assumir una declaració de servei públic per a facilitar els seus serveis a la gent gran.

En aquest cas, com en altres serveis, sembla que les administracions no pensen prou en el ciutadà (com ens passa quan toquem el tema de víctimes d’agressions en la societat – inclòs víctimes de sinistres de la mobilitat) i les seves legítimes necessitats. El servei de la població va darrere dels desitjos de beneficis de les grans empreses.

Per la junta de P(A)T