CIUTATS AMABLES

Prevención

CIUTATS AMABLES

Protegim a tots els Hugos del futur.

En quin moment prioritzem la mobilitat privada al dret de la infància i adolescència a moure’s amb llibertat i sense por -ni preocupació de les seves famílies- que els atropellin? En quin moment ens adonarem de la barbaritat que suposa i ho canviarem?

Tenim exemples d’aquest principi de canvi de mentalitat per tota Europa, retratats en el vídeo documental KINDER CITY.

[av_vídeo src=’https://www.youtube.com/watch?v=8ypponrirhs’ mobile_image=” attachment=” attachment_size=” format=’16-9′ width=’16’ height=’9′ conditional_play=” aneu=” custom_class=” template_class=” av_uid=’av-misej7′ sc_version=’1.0′]

També a Barcelona trobem alguns, amb les superilles i el moviment protegim les escoles.

Les superilles són un projecte urbanístic que va començar en 2015 en la prova pilot de Poblenou que es va estendre per tota Barcelona, a pesar també de tenir opositors clars entre les persones propietàries i usuàries de vehicles privats com a mitjà de transport principal i els grans establiments. Actualment, el programa Supermanzanas fa un pas endavant i es converteix en el model de transformació dels carrers en altres zones de la ciutat, amb l’objectiu de recuperar per a la ciutadania una part de l’espai que actualment ocupen els vehicles privats. El seu objectiu és aconseguir un espai públic saludable, amb més verd, més just i segur, que afavoreixi les relacions socials i l’economia de proximitat.

Pots veure aquí com seran els nous eixos verds de la ciutat

https://ajuntament.barcelona.cat/superilles/es/content/asi-seran-las-nuevas-plaza-y-ejes-verdes-eixample

El projecte “Protegim les escoles” sorgeix de la tragèdia que va resultar en la mort d’Hugo, de 5 anys, en sortir de la seva escola, atropellat per un conductor. Gràcies a aquesta iniciativa, més de 200 escoles per tota Barcelona protegeixen el seu alumnat dels sinistres amb zones especials de reducció de velocitat i amb canvis en l’espai públic per a prioritzar la vida de la infància.

Des de P(A)T aplaudim el documental i com transmet la idea que la seguretat dels nens no és un privilegi, sinó un dret. Les polítiques de mobilitat determinen la relació amb el barri i els veïns. Poden unir i crear comunitat o separar i crear perill. I també dona un missatge d’esperança: malgrat el dolor, lluitar perquè no torni a passar una desgràcia similar. L’associació porta 54 treballant per a salvar vides i hem estat testimoni de la implicació altruista de molts pares compromesos que s’uneixen perquè cap persona hagi de passar pel mateix sofriment. Sabem que els canvis són lents, però n’hi ha, els hem viscut. Tant de bo pel camí no hagués de morir cap persona més.

Protegim a tots els Hugos del futur.