Continguts publicats sobre atenció a les víctimes
Justícia restaurativa, un procés guaridor i reintegrador, per les víctimes i “victimarios” en els sinistres de trànsit: Veritat i reparació
Atenció a víctimes, Noticies, P(A)T informaEl valor del testimoniatge d’una víctima de sinistre vial: «Que sàpigues que abans del curs feia una mica el boig i m’agradava córrer per a esplaiar-me. Se m’han llevat les ganes de córrer»
Atenció a víctimes, Noticies, P(A)T informa, Prevenció, Veu de les víctimesEls sinistres de trànsit són una realitat que afecta a milers de persones cada any les conseqüències del qual envaeixen totes les àrees de la vida: física, psicològica, social, familiar, espiritual etc, i després dels quals es plantegen una sèrie de qüestions legals de gran transcendència. L’objectiu de P(A)T és informar, orientar i donar suport a les persones afectades, oferint una atenció adequada a les diferents necessitats individuals, amb la finalitat d’ajudar a pal·liar les possibles seqüeles i evitar una traumatització secundària. P(A)T ofereix orientació legal, assessorament tècnic i orientació psicològica (mitjançant grups de dol i grups d’ajuda mútua).
Si necessites ajuda pots contactar amb nosaltres a través de l’email: pat-apat@pat-apat.org o cridant al 93 301 37 78
El dol és un procés natural d’adaptació a la pèrdua que afecta a totes les àrees de la vida (física, emocional, cognitiva, espiritual). Parlem de procés, per tant està implícit el temps. Necessitarem un temps per aprendre a viure sense l’ésser estimat o per adaptar-nos a la nova situació sense allò que hem perdut (ja sigui la pèrdua de salut, d’una habilitat o capacitat, etc). Però no es tracta només de temps, és un procés dinàmic i actiu en el qual és necessari anar passant una sèrie d’etapes o fases que varien segons els autors, però que podríem resumir en:
- Una etapa de Xoc o negació: en la qual es tracta d’acceptar la realitat. Davant alguna cosa tan inesperada com un sinistre de trànsit no és fàcil assumir el que ha succeït i necessitem adonar-nos que és real, que no és un malson.
- Una vegada passa l’anestèsia inicial, s’accentua el dolor. I entrem en una etapa d’Expressió emocional: en la qual sobretot es tracta d’aprendre a gestionar les emocions: la pena, tristesa, ràbia, ira, culpa, impotència, solitud, ansietat, por, etc.
- Una etapa d’Adaptació a la realitat: en la qual s’inicia una negociació amb la vida, amb les circumstàncies actuals, en la qual un es planteja nous reptes, nous rols. En aquesta etapa baixa la emocionalitat i es posen en marxa recursos per solucionar i afrontar problemes.
- I una etapa d’acceptació i integració: en la qual les emocions són més serenes, es comença a recuperar la il·lusió per viure, hi ha una resignificació de la pèrdua que pot portar al que s’anomena creixement post-traumàtic o aprenentatge vital.
Hi ha diversos aspectes que determinen l’evolució d’un dol, i que poden fer que arribi a ser potencialment traumàtic o complicat, segons la nomenclatura tècnica.
- Un dels aspectes importants són les Circumstàncies de la mort: una mort sobtada i traumàtica com la d’un sinistre de trànsit és un agreujant. No hi ha temps de reacció, d’acomiadar-se. El fet de ser una mort violenta també crea molta angoixa.
- L’edat de la persona morta i vincle amb la persona en dol també és un aspecte important: si és una persona jove no serà el mateix que una persona gran. També dependrà del grau de parentesc (serà especialment delicat si es tracta d’un fill o un cònjuge).
- Un altre aspecte té a veure amb Les experiències de dols anteriors i educació prèvia en relació a la mort: si hi ha dols no resolts, acumulats, això serà un altre agreujant. I també influirà el sistema de creences prèvies en relació a la mort.
- I finalment l’Estil de afrontament general (com fa front als problemes i emocions en el seu dia a dia, si els evita, si els afronta…).
Durant el dol poden aparèixer una sèrie de símptomes en diferents àrees com són:
- Emocions: Anestèsia emocional, xoc, ràbia, tristesa, irritabilitat, culpa, retrets, sentiments de solitud, sensació d’impotència, etc.
- Sensacions físiques: Sensació de falta d’aire, perduda d’energia, sequedat de boca, trastorns del somni, opressió en el pit, hipersensibilitat al soroll, etc.
- Pensaments: Pensaments obsessius i intrusius, iIncredulitat, confusió, alteracions perceptives, al·lucinacions visuals i auditives transitòries, …
- Conductes: Evitació de llocs, alteracions de l’alimentació i del somni, abandó de relacions socials, inquietud, etc.
- Si passat un temps (aproximadament 6 mesos) continuen símptomes com: símptomes físics intensos, fort sentiment de culpa, ira incontrolada, pensaments de suïcidi o de sentir que la vida no té sentit, abús de substàncies, etc és important buscar ajuda professional.
A P(A)T pots trobar el PUNT DE TROBADA un espai on poder expressar-te, on poder compartir escoltant i sent escoltat per persones que sofreixen situacions similars. On poder parlar per sanar.
REIVINDICACIONS PER MILLORAR ELS DRETS DE LES VÍCTIMES
Coneixedors de les necessitats de les víctimes lluitem per aconseguir una adequada atenció post-accident, que ha d’incloure:
ATENCIÓ SANITÀRIA: és a dir atenció mèdica i psicològica.És important millorar els serveis d’emergència i la resposta immediata posterior al sinistre(hora d’or) i l’adopció d’un número de telèfon d’emergència global.
No obstant això, s’han de garantir els tractaments de rehabilitació per minimitzar les seqüeles i ajudar a millorar la qualitat de vida. Facilitar l’accés a pròtesi o tractaments quan sigui necessari, tenint en compte que una discapacitat deixa a la persona en desavantatge, no solament per la dificultat d’accedir a un treball, sinó també per les dificultats relacionades amb l’accessibilitat
En la majoria de casos, les conseqüències físiques són òbvies: mort o conseqüències físiques greus. Però sovint oblidem les ferides invisibles, les ferides emocionals. Es necessita més consciència sobre la bona atenció psicològica per evitar la re-traumatització. Ja des del primer moment amb professionals especialitzats en psicologia de primers auxilis i professionals especialitzats a donar males notícies. I, per descomptat, amb un bon seguiment per part dels professionals si és necessari. Poc se sap sobre les conseqüències per a la salut mental i, per tant, és important tenir-les en compte per oferir una resposta adequada posterior al sinistre.
Les “lesions” emocionals poden crear problemes greus, com a depressió, ansietat, insomni, trastorn postraumátic i fins i tot idees suïcides, amb totes les conseqüències que això comporta per a la vida de la persona que ho pateix. Per tant, és imperatiu continuar estudiant i treballant en el tractament del dol i el trauma per garantir que els professionals que cuiden a les víctimes tinguin la capacitació adequada per enfrontar-ho.
JUSTÍCIA: Les víctimes necessiten rebre informació clara. Hi ha molta desorientació en un moment de gran vulnerabilitat i es necessiten professionals amb sensibilitat i honestedat.
INVESTIGACIÓ: Quan hi ha una mort o un ferit amb conseqüències greus, és important que es dugui a terme una investigació exhaustiva i que els factors causals es determinin al més aviat possible, com ocorre amb altres delictes. A més, és essencial que els professionals o policies que duen a terme l’atestat ho facin de conformitat amb les normes mínimes per garantir una recerca adequada, ja que la responsabilitat legal deriva d’això i dependrà en gran manera del resultat del judici.
JUSTÍCIA RÀPIDA: una justícia ràpida, que tingui en compte la serietat dels fets, ajuda a evitar la traumatització secundària i afavoreix el tancament del procés de dol. Al mateix temps, actua com a element de dissuasió per a altres conductors temeraris, evitant que cometin delictes de trànsit i, per tant, menys pèrdues i lesions evitables.
INCLUSIÓ SOCIAL: És necessari assegurar la integració social i laboral de les víctimes, per ajudar-les a normalitzar les seves vides i sentir que són part de la societat. Una discapacitat deixa a la persona que la pateix en un clar desavantatge i també és important treballar per assegurar la seva reintegració en la societat.
Text: Yolanda Domenech