III COL·LOQUI MOBILITAT I GÈNERE: UN RESUM
El III Col·loqui va voler donar resposta a totes aquestes qüestions, a més de donar a conèixer els resultats de l'enquesta que P(A)T va encarregar a l'Institut Opinómetre sobre “violències amb i en el vehicle”.
En P(A)T ens vam adonar de la necessitat d’ampliar el ventall de conductes quan parlem de violència viària. Moltes vegades quan pensem en violències de trànsit ens imaginem únicament sinistres: xocs, atropellaments, conductes temeràries… No obstant això creiem que la violència viària s’estén a totes aquestes violències on el vehicle privat s’usa com a arma (p.e. un atropellament), com a facilitador d’un altre delicte (p.e. assetjament) i com a lloc de delictes (p.e. agressió). A l’ésser una idea nova, necessitem el coneixement i experiència que té cada persona per a comprendre l’abast de la violència viària i, així, poder fer-li front.
Amb aquesta voluntat, creem en 2022 la “Enquesta de Violència amb i en vehicle privat”. Aquest any 2023 hem millorat el format de l’enquesta i hem encarregat l’explotació de les dades a l’empresa Opinòmetre, per a poder tenir resultats més consistents.
A través d’una enquesta a 400 persones de tota la geografia espanyola, excepte Ceuta i Melilla, la P(A)T ha determinat que un gairebé un 50% ha sofert algun tipus de violència o ha estat testimoni d’alguna.
Una de les primeres conclusions de l’enquesta de “Violències amb (i en) el vehicle privat” és que la proporció d’homes que causa aquestes conductes és gairebé cinc vegades superior a la de les dones (que també hi ha). La desproporció és tan elevada, que constitueix un punt molt rellevant d’estudi per part de la psicologia. Les víctimes de les violències són, a causa de l’anterior, els propis homes, per la qual cosa és necessari analitzar quins trets propicien perquè així sigui, com per exemple prepotència, sensació de poder, competitivitat respecte altres homes, abús i altres.
És preocupant veure que, a més, aquests comportaments es van traslladant a les noves generacions mentre que els majors a penes es veuen involucrats. Aquest resultat suggereix que, com en altres àmbits, el sistema educatiu està fallant, tant en les llars com en els centres educatius.
Els resultats també apunten al fet que aquestes violències tenen un impacte en termes de por tanta per part de les persones que han viscut aquestes situacions com per part dels quals les veuen. En una societat avançada, les persones han de poder desenvolupar les seves vides sense temor, confiades i sentint-se segures. Per tant podem dir que la violència en l’àmbit de la mobilitat privada és un fet i hem de veure de quina manera el podem prevenir.
Aquí resultats i resum de conclusions: Informe estudio_PAT-APAT_OPINOMETRE_2023.pdf
Enguany ens van acompanyar grans especialistes. Rubén Sánchez, subdirector general de Sensibilització i Prevenció de la Direcció General per a l’Erradicació de les Violències Masclistes del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya va parlar de la prevenció de la violència viària que ha de ser cosa de tots i totes. A més d’aportar dades i una panoràmica de la situació actual, va plantejar la urgència de transformar el model de masculinitat imperant. Sembla que la masculinitat patriarcal, porta associades conductes temeràries i d’infracció de normes, fins i tot d’atracció cap al risc que tenen conseqüències greus en la mobilitat.
I això ens va portar a voler respondre a la pregunta de si la Violència viària és una qüestió de gènere? D’aquest tema ens va parlar la Dra. Montserrat Crespín Perales (Barcelona, 1976). Llicenciada en Dret per Universitat Pompeu Fabra i en Filosofia per la Universitat de Barcelona (UB) en la qual en 2013 es va doctorar en Filosofia amb Cum laude. Actualment és professora lectora en la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, i investigadora en ADHUC – Centre de recerca Teoria, Gènere, Sexualitat de la mateixa universitat.
En el nostre imaginari, acostumem a pensar en “violència viària” com únicament sinistres i atropellaments, també perquè és on centrem els nostres esforços quan fem sensibilització. No obstant això, des de P(A)T creiem que és important acostar-se a la violència viària des d’una òptica oberta. Per això és essencial incloure totes aquelles conductes on el vehicle sigui l’arma, el facilitador d’un altre delicte o el lloc de delictes, perquè és essencial fer un canvi de paradigma en els valors de la conducció en general i el sentiment d’impunitat i dominació que a vegades produeix la conducció a motor en algunes persones.
Així i tot, no hi ha dades ni recerca sobre l’abast d’aquestes violències. Per això en P(A)T hem desenvolupat l’enquesta “violències amb i en els vehicles” que encarreguem a l’Institut Opinòmetre.
Alguns exemples de violències viàries serien l’amenaça de vandalitzar un cotxe amb ratllades o pintades, la intimidació des d’un altre vehicle de motor, les amenaces d’agressió física o la violació dins del vehicle.
Alícia Coduras, l’autora de l’anàlisi i informe de resultats de l’enquesta, va presentar els resultats. És Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials (1985) a la Universitat de Barcelona i Doctora en Ciències Polítiques i de l’Administració (1999) per la Universitat Pompeu Fabra. Té una àmplia experiència com a docent i actualment treballa com a Tècnic Estadístic Superior de l’Institut Opinometre.
Les dades corroboren que els homes tenen més tendència a actes violents i que alguna cosa no estem fent bé quan els més joves no han après conductes cíviques i són els més implicats en aquests fets.
En la clausura de l’III Col·loqui ens van acompanyar Anna Va pintar, Subdirectora general de Seguretat Viària del Servei Català de Trànsit. Li preguntem quines mesures proposa el Servei Català de Trànsit per a erradicar el fet que la gran majoria d’assistents que ens trobem en els cursos de recuperació de punts són homes. Cada setmana els testimonis de P(A)T van a les autoescoles i es troben amb aquesta realitat.
També ens va acompanyar en la clausura Adrià Gomila, Director de Serveis de Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona, a qui li plantegem que homes i dones no tenen els mateixos patrons de mobilitat ni les mateixes prioritats en desplaçar-se, i li preguntem què aporta el Pla de Mobilitat Urbana de Barcelona en relació a aquesta mirada en clau de gènere. Quines millores proposa per a garantir la igualtat i equitat en la mobilitat?
Podeu escoltar les ponències de l’última edició en:
