PROPOSTES ALS PARTITS POLÍTICS SOBRE MOBILITAT I SEGURETAT VIÀRIA

Víctimes i vulnerables demanen protecció i atenció. Els dirigents polítics tenen responsabilitat i els nostres representants han d'explicar-nos els seus plans per a protegir-nos i evitar tantes desgràcies en la mobilitat.

Fa escassament un mes hem tingut unes eleccions municipals, i autonòmiques en algunes CCAA, i una de les coses que s’ha vist és que ha guanyat protagonisme la mobilitat en els debats i que hi ha una evident inquietud entre la població sobre aquest tema. Malgrat això, veiem que els responsables polítics no acaben de prendre’s de debò aquest tema i si no vegem aa evolució de la seguretat viària en els últims anys que ha estat desoladora i ha causat molt de dolor en moltes famílies i impacta directament en el benestar i la salut dels ciutadans.

No hauríem d’oblidar que tenim tres objectius per als pròxims anys plenament vigents i assolibles si apostem seriosament per ells:

• L’objectiu general de Visió Zero per a l’any 2050 (zero persones mortes o ferides greus a causa de la mobilitat), implica una renovació completa de les normatives i normes relacionades amb la mobilitat i una alta implicació dels poders públics. D’aquest canvi s’ha parlat poc per part de l’Estat.
• L’objectiu de la Dècada d’Acció per a la Seguretat Viària 2021-2030: En setembre de 2020 va ser proclamat per Nacions Unides i té com a meta reducció del 50% de morts i ferits greus en la mobilitat entre 2021 i 2030, instant els governs a implementar polítiques i programes que ho facin possible. És la tercera dècada d’acció i lamentablement l’anterior no aconsegueixo els objectius marcats.
• Aconseguir que la seguretat viària sigui un tema omnipresent en el debat públic (com afortunadament està ocorrent amb el canvi climàtic i la contaminació). És important que sigui un tema d’actualitat política i pública.

L’incompliment amb els objectius marcats sembla no preocupar fins i tot els partits polítics i responsables públics. És com si el tema de la mort en carreteres i ciutats no fos no fos important ja que poques declaracions i comentaris hem sentit.

I no obstant això, segons dades provisionals de la DGT, fins al 30 de juny de 2023 han mort en les carreteres 500 persones, i és una barbaritat. Podem continuar admetent que s’assumeixin les morts als carrers i carreteres a causa de la mobilitat amb total normalitat? Perquè nosaltres creiem que no i a més sabem la recepta per a acabar amb això, però cal comprometre’s, cal actuar de manera decidida i no oblidar que com a dirigents polítics tenen una corresponsabilitat i a les seves mans també està acabar amb el degoteig diari de víctimes de trànsit

P(A)T vol contribuir a la necessària millora de la mobilitat de les persones, que ha de basar-se en la seguretat viària i la protecció de la salut i el medi ambient i per a això en aquest document proposa als partits polítics incloure una sèrie de mesures i accions en els seus programes electorals però sobretot en la seva actuació política una vegada passades les eleccions,  adoptat la seguretat viària com un tema de màxima prioritat per a la salut i el benestar de la població.

 

Propostes per als dirigents polítics

• Situar la mobilitat de les persones i la seguretat viària com una prioritat del mandat i de la legislatura adoptant el compromís de la “Visió Zero”
  • Declaració formal en el debat d’investidura
  • Declaracions públiques periòdiques sobre temes de seguretat viària i mobilitat, per part del President de Govern i ministres)
  • Establir les prioritats i fixar objectius concordes amb el visió zero i els objectius de la Unió Europea.
  • Implicació de tots els diputats en aquests objectius; la seguretat viària no ha de ser tema de confrontació política.
  • Adoptar un canvi de nomenclatura en seguretat viària i deixar de parlar d’accidents, per la connotació que comporta, i parlar de sinistres.

 

• Canvis legals.
  Fa temps que necessitem un nou enfocament en les lleis i normes que regulen aquest àmbit, que han d’estar inspirades en la visió zero, la mobilitat sostenible, saludable i segura, la mobilitat des de l’òptica de les persones i l’enfocament preventiu i la transversalitat amb els temes de sostenibilitat, salut i benestar social i de les persones.Algunes propostes serien:
  • Llei de Seguretat Viària i mobilitat de les persones, i reglaments i altres normes de desenvolupament, amb nous continguts adaptats a la realitat actual i les noves formes de mobilitat i  una nova òptica i prioritats, passant de l’òptica del parabrisa a la vista del vianant i la protecció dels vulnerables.ç
  • Codi Penal, adaptant la regulació al nostre entorn europeu i establint clarament la possibilitat de penes alternatives, retirades preventives del permís de conduir, comís del vehicle, i altres que no són aplicades en l’actualitat.
  • Estatut de la Mata amb la incorporació nominada de les víctimes de trànsit o de la mobilitat.
  • Creació dels Jutjats especialitzats de seguretat viària, amb la formació, especialització  i la sensibilització necessàries, tant d’àmbit penal com civil.
  • Establir les Auditories de Seguretat Viària obligatòries en tots la carrers i carreteres per a mantenir els estàndards de seguretat viària

 

• Educació per a la mobilitat
  És bàsic invertir en educació i creiem que s’ha de prestigiar en els centres educatius i traslladar la importància de l’educació per a la mobilitat, amb una visió transversal, d’hàbits de salut, medi ambient i seguretat viària i valors de respecte a les normes de convivència, als altres i a la vida.

 

• El permís de conduir.
  La regulació del permís, des de l’obtenció fins al final de l’etapa és determinant per a una reducció de la sinistralitat i un entorn més segur, amable i sostenible.
  • Adaptar el model dels cursos de sensibilització per a la recuperació de punts a l’obtenció del permís de conduir, amb sessions presencials obligatòries per a la sensibilització i el testimoniatge de víctimes)
  • Cursos de sensibilització per a la recuperació de punts : davant el canvi que s’ha produït recentment estem molt preocupats dau ens temem que pugui afectar la qualitat dels cursos i el que és més greu a aquest efecte reeducador i de sensibilització que ha tingut fins avui. Per això s’ha de garantir la participació de les associacions de víctimes de trànsit per al testimoniatge de les víctimes i garantir al seu torn la qualitat dels cursos o en el seu cas, , establir que la recuperació de punts no sigui automàtica, si no que s’hagi de realitzar algun tipus de prova per part de la DGT.
  • Reincidents:  Els anys del sistema del permís per punts han demostrat un problema amb els conductors reincidents i no s’han aplicat mesures fins ara. Ha de regular-se:
    • un màxim en el nombre de cursos per persona
    • adoptar un enfocament de salut, ja que en molts casos es tracta d’un problema d’addicció i per tant el curs no serveix per a res i perd la seva funció reeducadora i de sensibilització, servint només per a poder conduir un cert temps més. S’han d’oferir programes específics i limitacions en la conducció (com la instal·lació obligatòria de alcoholocks) i no permetre curs ni conducció. Són persones que tenen un problema de salut i quan condueixen són també un perill per a la salut dels altres.

 

• Prevenció
  • Aprofitar les tecnologies disponibles per a ajudar a salvar vides: incorporació obligatòria dels sistemes de seguretat activa i passiva en tots els vehicles (no sols opcional o en lata gamma), instal·lació de alcoholocks (inicialment en conductors professionals, reincidents,.. i progressivament a tots els vehicles i conductors), instal·lació de limitador de velocitat o limitació de fabrica més d’acord amb els limitis existents en carreteres i autopistes, dispositius de control de fatiga i distraccions, …
  • Obligatorietat d’utilitzar mesures de seguretat en vehicles de dues rodes i VMP i altres similars (casc, algun element reflector a la roba, ..), posant per davant la prevenció.
  • Estendre l’assegurança obligatòria de responsabilitat civil de vehicles de motor a tots vehicle que es mogui per carrers i carreteres i per tant que pugui fer mal a algú, inclosos els VMP i les bicicletes elèctriques. Els drets i indemnitzacions a les víctimes han de ser els mateixos sense distingir el tipus de vehicle o artefacte que l’hagi atropellat.
  • Augmentar la dotació d’agents de circulació i nombre de patrulles en carretara.
  • Establir plans de control de velocitat i d’alcohol i altres drogues: l’alcohol, altres drogues i medicaments i la velocitat són els principals factors de sinistralitat, especialment la de més greus conseqüències i cal actuar decididament per a erradicar-los i explicar-lo clarament a la ciutadania.

 

• Post-crash
  En P(A)T prestem una atenció i orientació integral a les víctimes –psicològica, jurídica, social, humana, ..- i això requereix de reconeixement i suport públic. S’ha de fer un pas per part de l’administració per a donar la resposta que víctimes i familiars mereixen, reconeixent els seus drets i la seva situació, amb una resposta més àgil i “fàcil” i estenent l’atenció integral que requereixen.També és imprescindible el reconeixement de les anomenades víctimes indirectes (familiars i sers estimats d’una persona morta o amb seqüeles permanents en un sinistre de trànsit) com a “víctimes” amb els drets inherents a això.

A més de tot l’anterior, demanem que com que la convocatòria electoral ha fet decaure l’aprovació de l’anomenada “Reforma del Barem”, Llei 35/2015 de 22 de setembre de reforma del sistema per a la valoració dels danys i perjudicis causats a les persones en accidents de circulació, en la nova legislatura es reprengui com una prioritat, ja que inclou 50 millores al sistema actual en benefici de les víctimes, especialment les de major gravetat i grans lesionats, i és una proposta consensuada i aprovada per a la seva tramitació al juliol de 2020.

Víctimes i vulnerables demanen protecció i atenció. Els dirigents polítics tenen responsabilitat i els nostres representants han d’explicar-nos els seus plans per a protegir-nos i evitar tantes desgràcies en la mobilitat.

 

Per la Junta de P(A)T