EL DOL NO SE’N VA DE VACANCES

De vacances, però no del tot.

Arriba l’època de l’any que tots esperem: les vacances, moment en el qual desconnectem de la rutina, deixem a un costat les obligacions i somiem amb escapar-nos a llocs paradisíacs plens de diversió.

No obstant això les vacances poden ser difícils per a les persones en dol. D’una banda pel contrast entre el seu estat interior (ple de tristesa, melancolia o altres emocions) i el context vacacional exterior més connectat amb l’oci i la diversió. Aquesta situació pot percebre’s com a aliena i fins i tot sentir incomoditat i rebuig per la diversió dels altres. Sovint escoltem en consulta: “com pot ser que el món segueixi endavant si la meva mare (o un altre ser estimat) ja no està?!”.

A més les vacances poden ser difícils perquè les persones del nostre entorn que formen la nostra xarxa de suport marxen, les botigues del barri tanquen i no ens podem recolzar en la rutina del treball, fent-nos sentir més aïllats i amb un gran sentiment de solitud.

Per això és recomanable planejar el període vacacional i decidir com i amb qui el passarem. Si decidim passar-ho acompanyats, podem informar la persona que ens acompanya amb una frase tipus “estic de dol i necessitaré els meus espais, o parlar, o callar”. Aquest advertiment ens permetrà respectar les nostres necessitats sent més fàcil comunicar-les.

Si decideixes viatjar pots convertir el viatge en una manera d’honrar al teu ésser estimat, per exemple anant a algun lloc especial per a tots dos, convertint el viatge en un ritual o iniciant un diari per a facilitar l’expressió d’emocions.

La realitat és que el dol no marxa de vacances, però sí que podem fer-lo més suportables si planifiquem amb antelació el que farem i amb qui les compartirem.