Comunicat de l’entitat P(A)T-AP(A)T per a denunciar la decisió de l’Ajuntament de Barcelona de reduir a més de la meitat el desplegament dels 44 radars previstos.

La velocitat mata. Ho diu la física, a més velocitat, major és l’impacte en cas de sinistre i les lesions són més greus. Per tant, les mesures que ajuden a reduir la velocitat salven vides.

Aquells que respecten els límits de velocitat no han de preocupar-se dels controls de velocitat. Ens hauríem de preguntar doncs a qui incomoden els radars. O és que la vida i la integritat física de les persones no mereix posar totes les mesures necessàries per a garantir un sistema segur i evitar un patiment absurd per la pèrdua de la salut o de la vida dels ciutadans de Barcelona?

Recordem que no es tracta d’un tema local, ja que el 2021 la Setmana de la ONU per a la Seguretat Viària va impulsar els 30km/h a les ciutats de tot el món. Barcelona és pionera en adoptar els 30km/h a bona part dels seus carrers. Una norma però, molt desconeguda i àmpliament ignorada. Cal que tots respectem mesures que eviten nombrosos sinistres i milloren la convivència entre usuaris, sense oblidar-nos que cal avançar cap a la Ciutat30 i continuar treballant amb Visió Zero (zero morts i zero ferits greus).

Posem xifres en el cas de Barcelona. En el darrer balanç d’accidentalitat de 2021 que s’ha fet públic fa pocs dies, en un context encara afectat per les conseqüències de la pandèmia i  les restriccions de mobilitat, hem tingut 8 morts i 81 lesionats greus, dels quals, 61 anaven en moto o ciclomotor, i 13 han estat vianants atropellats per motocicletes, cotxes i furgonetes. Si afegim els 3 lesionats greus que anaven en cotxe o furgoneta, tenim que un total del 87% dels ferits greus o morts ho han estat en el context urbà d’ús de cotxes i motocicletes. Aquestes xifres són intolerables, i no permeten treure del focus d’atenció l’ús d’aquests vehicles a les ciutats.

A més, a Barcelona tenim una xifra de ferits que s’ha mantingut constant durant la darrera dècada amb l’excepció d’aquest darrer període marcat per la COVID-19. Amb un promig de 11.000 persones lesionades a l’any i amb l’existència de víctimes greus i mortals als nostres carrers, no entenem el retallar en mesures que busquen millorar la seguretat viària de totes les persones que es mouen a la ciutat.

Evolució del nombre de persones ferides i persones mortes en accidents de trànsit a la ciutat de Barcelona 1987-2021

Font: Guàrdia Urbana

Sabem que la velocitat és una de les principals condicions de context que fan que es produeixi o no un sinistre (afecta al temps de reacció i a la distància de frenada) i també que incideix en les conseqüències del mateix.

Segons dades de la DGT, només un 5% dels atropellaments a 30km/h acaben tenint conseqüències fatals, davant del 50% a 50 km/h. Per tant, la política d’anar reduint progressivament la velocitat de circulació en l’àmbit urbà a 30km/h i sobretot l’efectiu compliment d’aquest límit amb tots els mitjans possibles, entre ells els radars, és una política que salva vides sense arguments en contra ni possibles atenuacions.

No entenem què pretén l’Ajuntament de Barcelona enviant aquest missatge de comprensió/complicitat cap als infractors. Aquest canvi de criteri costarà vides i tragèdies a centenars de famílies, que hauran de patir pèrdues i sinistres amb conseqüències limitants pel seu futur a causa de fets evitables com els sinistres de trànsit.

 

Amb el suport de:

Barcelona Camina – Delegació de BCN de Catalunya Camina	Associació per a la Promoció del Transport Públic	Bicicleta Club de Catalunya – Bacc