Any nou

Barcelona, Final de 2021

Ja ha acabat 2021, un altre any atípic. S’escolten pocs comentaris sobre els ciutadans que hem perdut per accions violentes – tampoc els que han morts per la pandèmia d’aquesta nova onada, que sembla no tenir fi.

Diaris, televisions i ràdios estan plens de comentaris sobre la Covid, la majoria sense contingut sobre com aconseguir frenar l’atac del virus a la humanitat.

Alguna cosa semblant s’ha vist en Seguretat Viària, que en les seves més de cent anys d’història, sembla que no s’ha trobat solució, com tampoc en la violència de gènere i altres violències. Quan entendrem que la guerra contra altres humans no és justificable?

No és justificable fabricar i vendre màquines que poden matar i ferir a altres éssers humans. Pot ser més còmode i ràpid fer algun viatge amb cotxe, però això no és suficient per a justificar la matança i les agressions, resultat d’aquests petits guanys.

Emergeix una gran tristesa en veure i sentir la ignorància que gairebé tots (dirigents i ciutadans) demostren en respecte als milers de morts per la Covid – però no en suficients persones com per a parar la indiferència que grans grups mostren davant la pèrdua de vides de conciutadans. Si cal deixar de guanyar més diners – es deixa. Si cal quedar-se a casa – un s’hi queda. El mateix podria aplicar-se en el cas de la mobilitat: es pot deixar el cotxe a casa i evitar així accidents i agressió al planeta per la contaminació atmosfèrica i acústica.

Que en 2021 hagin mort a Espanya gairebé 1.000 persones per sinistres de trànsit (dades provisionals de la DGT) – no sembla inquietar als dirigents. La realitat és que hi ha més cotxes en carrers i carreteres. El benestar dels ciutadans no s’aconsegueix passant part de la vida en una tira d’asfalt i a més amb gran probabilitat de morir o quedar ferit.

Demanem als nostres dirigents (triats o no): en primer lloc que protegeixin la nostra integritat física, i en segon lloc un raonable repartiment de les riqueses entre els ciutadans. L’acumular més diners no significa que calgui tenir més privilegis.

Un vehicle més potent no significa que el propietari tingui dret a imposar-se a un altre i avançar irresponsablement als altres en la via pública. A veure si aconseguim fer valer una manera de comportar-nos que obeeix a un “cedir el pas”. Als que abusin: els cridarem l’atenció!

 

Un bon any nou els desitja P(A)T

Ole Thorson, membre de la junta de P(A)T