Dia mundial del Vianant

El Dia Mundial del vianant va sorgir per l'atropellament de Bridget Driscoll que va morir atropellada per un cotxe a Londres el 17 d'agost de 1897. L'Organització Mundial de la Salut va proposar aquest dia per a commemorar el Dia mundial del vianant.

El Dia Mundial del vianant va sorgir de l’atropellament de Bridget Driscoll que va morir atropellada per un cotxe a Londres el 17 d’agost de 1897. L’Organització Mundial de la Salut va proposar aquest dia per a commemorar el Dia Mundial del Vianant.

Des de P(A)T creiem intolerable que algú pugui perdre la vida o resultar greument ferit mentre camina. Cal recordar d’una banda, que caminar és un dret universal i d’altra banda que darrere de cada xifra hi ha una vida truncada i una família destrossada.

Sabem que la velocitat mata, especialment als usuaris més vulnerables com són els vianants i per tant aplaudim la reducció de la velocitat en zones urbanes, que sens dubte ajudarà a reduir l’accidentalitat i millorarà la convivència entre els diferents usuaris de la via.

A major velocitat major és la distància recorreguda abans que s’activin els frens (distància de reacció = temps de reacció x velocitat) augmentant la velocitat d’impacte i per tant la gravetat de les lesions. La pròpia distància de frenat també augmenta ràpidament amb la velocitat. Una extensa recerca mostra que com més gran és la velocitat de l’impacte, major és la probabilitat que els vianants i altres usuaris vulnerables morin o resultin greument ferits.

La nova mobilitat derivada de la pandèmia ha evidenciat la necessitat de més espai per al vianant. A més hi ha un moviment internacional que aposta per carrers per a la vida, on la gent viu, camina, es relaciona i treballa. És a dir, on el vianant cada vegada tingui més protagonisme i reclama el seu espai actualment parasitat pel cotxe.

De fet, la majoria de carrers estan pensats per als cotxes: amb carrers amples, espai per a aparcar, semàfors que ens obliguen a parar o a caminar més ràpidament en funció de les necessitats dels vehicles de motor, … Només cal pensar en la gent gran o en les persones amb mobilitat reduïda que sovint senten amenaçada la seva integritat física quan han de travessar segons quins carrers.

Recordem que tots som vianants i que la manera més natural de desplaçar-se és a peu. Per això cal garantir una xarxa per a caminar que sigui segura, accessible i atractiva per a fomentar una mobilitat activa que a més millora la nostra salut.

Per tot això i prioritzant la protecció del vianant, des de P(A)T proposem:

– ampliar l’espai del vianant en el qual se senti segur i protegit on si per exemple canvia de sentit o si es para sobtadament a parlar amb algú o mirar un aparador, no se senti amenaçat per un vehicle.
– reduir la velocitat a 30km/h o menys tal com hem impulsat durant la recent setmana de l’ONU per a la Seguretat Viària. Aplaudim els carrers 30 i demanem a la ciutadania que respecti el límit de velocitat. Al contrari del que alguns pensen, l’objectiu d’aquesta mesura és salvar vides, no posar multes.
– passos de vianants elevats al mateix nivell de la vorera, la qual cosa facilitaria l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda i obligaria els vehicles a reduir la seva velocitat.
– respecte als vehicles de mobilitat personal, hem de tenir en compte que tal com diu la seva nomenclatura són vehicles (igual que les bicicletes) i per tant han de circular per carrils bicis i en cas de carrers de coexistència amb vianants, sempre la resta de vehicles han de respectar al vianant i adequar la seva velocitat a la marxa del vianant.
– amb el canvi climàtic i les temperatures extremes – per exemple l’onada de calor que hem sofert – es fa evident la necessitat que hagin més arbres que donin ombra per a poder caminar més protegits i regular la temperatura de la ciutat.
– treballar per a millorar la sensació de seguretat personal, per exemple ajudant a reduir els actes delictius amb la millora de l’enllumenat, tal com s’ha fet recentment en alguns barris de Barcelona.

A més fem una crida als ajuntaments a signar la Carta Internacional del Caminar -impulsada a Catalunya per l’associació Catalunya Camina – i complir les seves recomanacions passant a l’acció per a protegir el vianant, que recordem som tots i totes.

No oblidem que com a resultat directe de la nostra inactivitat estem sofrint alts nivells d’obesitat, depressió, malalties cardiovasculars, ansietat, etc. Caminar és salut i ens aporta benestar. De fet és la típica recepta que ens recomana el metge per a millorar la nostra salut cardiovascular i muscoloesquelética: “camini almenys 30 minuts al dia”!