La tolerància de còrrer queda en menys

Sembla que, a poc a poc, es comença a entendre que la velocitat mata i que val la pena posar més límits a les excessives i letals velocitats en les vies espanyoles. El debat sobre les velocitats ha durat dècades. Els primers límits seriosos s’imposaven el 1976 i des de llavors els estudiosos dels sinistres no han dubtat a anunciar que la velocitat excessiva continua matant.

Cada any hi ha exigències de grups de conductors perquè s’elimini alguna limitació de les velocitats en autopistes, carreteres i carrers. Per sort és un dels temes on la Direcció General de Trànsit a poc a poc es posa més ferm. Els límits de velocitat són una base clara per a acostar-nos a la visió zero. Ja han matat massa ciutadans i ciutadanes amb les ganes de córrer i amb l’argument que hi ha llibertat d’expressió també en la letal velocitat en les carreteres.

Enguany – per fi – hi ha hagut diverses decisions de l’Estat que posen més control sobre aquesta llibertat de matar. Primer, la limitació a 90 km/h en carreteres convencionals. Segon, l’aprovació de límits de 30 km/h en gran part dels carrers urbans. No evita tantes morts, però limita de manera seriosa el nombre de ferits en la mobilitat a les ciutats – una xifra que no ha deixat d’augmentar des dels anys 60. I ara ha vingut l’eliminació dels 20km/h, en suprimir la frase final de la llei que deia: “en moviments d’avançament es pot superar en 20 km/h el límit de velocitat”.

Era una barbaritat aquesta tolerància. Un 20% dels morts en carretera és (fins ara) per avançaments i en col·lisions frontals. Això és demostració suficient que la velocitat és molt perillosa i que cada any cobra la seva taxa de vides.

Els estudiosos de la inseguretat viària saben que el nombre de morts augmenta amb la 4a potència de la velocitat. Així que una limitació de 20 km/h en molts moviments té un efecte directe i incontestable en la seguretat i en nombre de morts i ferits de diferents consideracions.

Amb aquesta base científica, la limitació de les velocitats més altes (en situació d’avançaments) és un bon pas en la seguretat viària i a aproximar-nos una mica més a poder complir la visió zero.

Queda molt, i per això és trist que diverses associacions d’automobilistes es pronunciïn negant la realitat. Hi ha suficients raons per a buscar la velocitat sana en les nostres carreteres i carrers. El trist és que els que es diuen defensors dels automobilistes s’han adormit a classe. Caldia demanar que la gent que dirigeix aquest tipus d’organitzacions de veritat treballin per la seguretat dels seus associats. Cada any demostren que els falta llegir i entendre el que els experts han pogut demostrar.

Per la junta de P(A)T