22 de Febrer DIA EUROPEU DE LES VÍCTIMES DE DELICTE
En el DIA EUROPEU DE LA VÍCTIMA DE DELICTE volem recordar que les víctimes de trànsit també són víctimes del delicte i que la violència viària pot provocar morts i ferits greus amb seqüeles per a tota la vida.
En els 33 anys transcorreguts des del primer Dia Europeu de les Víctimes del Delicte, hem vist molts progressos en la millora a l’atenció a les víctimes de trànsit, especialment a Catalunya amb els serveis SIAVT i INVICTES que depèn del Servei Català de Trànsit.
No obstant això, després de 20 anys de legislació de la UE, les víctimes encara no poden exercir plenament els seus drets. En concret a Espanya – i segons dades oficials del Congrés dels Diputats – en 2021 només 45 víctimes de trànsit van ser ateses per l’oficina de víctimes de delicte (veure imatge adjunta). Un dels motius és el no reconeixement com a víctimes de delicte a les víctimes de trànsit, fins i tot sent en la majoria d’ocasions conseqüència d’agressions contra la Seguretat Viària, fruit de conductes il·lícites, imprudents i il·legals.
No reconèixer la pèrdua i el sofriment que pateixen les víctimes de trànsit per part de la societat, l’Estat i el sistema judicial pot portar a una victimització secundària, accentuant i cronificando la seva angoixa i prolongant el seu dolor innecessàriament.
És per això que hem sol·licitat als Parlamentaris europeus que en actualització de la directiva que es debatrà en el Parlament Europeu, es tingui en compte a les víctimes de trànsit. La campanya #VictimasInvisibles pretén donar visibilitat a les víctimes de trànsit i per a això també hem iniciat una petició a change.org
“La meva germana va ser assassinada per un conductor que es va donar a la fugida. Quan ets víctima d’un sinistre vial, la teva vida, els teus valors i seguretat es veuen completament sacsejats. La justícia i la veritat són pilars fonamentals perquè moltes víctimes es reconstrueixin. No obstant això, l’enfocament actual del sistema de justícia és incomprensible per a les víctimes. Tenim prioritats i necessitats diferents i per això oferir una atenció eficient és molt complex. El risc que les víctimes perjudicades per la violència viària se sentin no escoltades, incompreses i revictimitzades és real”. Víctima de trànsit.
Yolanda Domenech, directora de P(A)T va comentar que: “… en la meva experiència professional al llarg de tots aquests anys he escoltat el testimoniatges de centenars de víctimes de trànsit i la majoria coincideix a apuntar que la seva experiència amb el sistema de justícia penal va ser com un segon accident, amb conseqüències nefastes per a la seva vida. Actualment la justícia genera una traumatización secundària que deixa desemparades a les víctimes de trànsit, amb una gran sensació d’abandó i d’injustícia. Necessitem un sistema judicial que protegeixi les víctimes de trànsit, garanteixi una informació veraç i objectiva i atengui les seves necessitats en un moment de gran vulnerabilitat i desorientació”.
